Aquest document té per objecte establir com protegir la seguretat i la salut dels treballadors quan aquests actuen des de fora del centre de treball i, en particular, des del seu propi domicili. Aquest document dóna resposta a les obligacions que estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals a l'article 14.2 en el marc del treball a distància.
2 ABAST
Aquest procediment s'aplica a tots els treballadors de Salesians quan actuïn fora dels centres de treball de l'empresa tant si es tracta del propi domicili, espais de treball de fortuna per al personal nòmada com en oficines compartides (cotreball, telecentres).
3 DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
INS-M60_E02 Pla de Prevenció de Salesians
INS-R600 210609 Llista de centres de treball de Salesians
PES-M60 E01 Pla de Prevenció de Salesians Sant Jordi
PES-R600 210609 Llista de Centres de Treball de Salesians Sant Jordi
INS-P72 Supervisió preventiva
Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals
RD 39/1997 de reglament dels serveis de Prevenció
RD 486/1997 de condicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball
Llei Org. 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
Llei 10/2021 de treball a distància
NTP 1129 Criterios ergonómicos para la elección de sillas de oficina
NTP 1130 Criterios ergonómicos para regular la silla de oficina y otras sillas alternativas
NTP 602 El diseño ergonómico del puesto de trabajo con pantallas de visualización
NTP 412 Teletrabajo: criterios para su implantación
4 INTRODUCCIÓ
Les eines informàtiques i, més encara, els sistemes “al núvol” han permès que “emportar-se la feina a casa” deixi de ser una expressió figurada i passi a ser una realitat quotidiana. A la feina docent sempre ha existit una combinació de treball presencial i no presencial. Qualsevol formador requereix un temps de planificació, preparació de materials i avaluació que no només pot fer fora del centre educatiu, sinó que en molts casos és recomanable que així es faci. D'aquesta manera, les normes que regeixen les jornades de treball dels docents s'han adaptat a aquesta necessitat deixant sense regular part de la jornada laboral de manera explícita (centres públics) o implícita (Conveni Col·lectiu de l'escola concertada).
La feina a distància permet una distribució òptima del temps de treball facilitant així la conciliació de la vida laboral i familiar. L'Estatut dels Treballadors estableix el seu dret a l'ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància, per fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral. I, afegeix, …en el cas que tinguin fills o filles, les persones treballadores tenen dret a efectuar aquesta sol·licitud fins que els fills o filles compleixin dotze anys.
No obstant això, la feina a distància mal gestionada pot tenir efectes oposats i, en contra del que les mentalitats més conservadores entre l'empresariat vaticinaven, els estudis demostren que els treballadors a distància tendeixen a dedicar a la feina més temps del que dedicarien a la feina presencial. El teletreball proporciona a empresa i treballadors múltiples avantatges: més flexibilitat horària, reducció de costos, més autonomia i augment de la productivitat, encara que també desavantatges com l'extensió il·limitada de les jornades de treball, l'aïllament social o la disminució de les possibilitats de seguiment i control[1] [2].
La Llei de Prevenció estableix que l'empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina. Aquesta obligació de l'empresari no s'extingeix quan es treballi a distància, ben al contrari, la llei sobre el treball a distància reclama una atenció especial en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius i d'accessibilitat de l'entorn laboral efectiu. En particular, cal tenir en compte la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i desconnexions durant la jornada.
No disposem de dades fefaents sobre els qui treballen a distància ni quant de temps de treball es duu a terme fora de les nostres seus. La llei 10/2021 defineix com a treballador a distància aquell que, durant 3 mesos, dedica un 30% del temps de treball a treballar a distància. Si bé, probablement, la major part del treball a distància a SALESIANS no s'ajusta plenament a la seva definició legal és necessari disposar d'un procediment específic que doni cobertura a aquelles situacions en què, encara de manera eventual, un treballador treballi des de fora de la seva definició legal centre de treball. Aquest document és, per tant, la nostra proposta metodològica per garantir que, encara des del domicili, els treballadors disposen dels mitjans materials i organitzacionals necessaris per treballar de forma saludable, disposin de l'acompanyament i supervisió suficient, es garanteixi el seu dret a la desconnexió i rebin el suport necessari en cas de dificultats.
Màxim responsable de cada centre, inicia el procediment convocant els altres responsables. Per donar compliment als requisits legals, proporciona els recursos materials i organitzatius necessaris i supervisa'n la posada en pràctica.
Responsable de la gestió preventiva local informa els treballadors dels recursos organitzatius disponibles i, en cas necessari, facilita els mitjans tècnics per fer possible la feina a distància.
Assessora directius i treballadors en matèria de prevenció. En el marc d'aquest procediment, proporciona les eines necessàries perquè els treballadors adeqüin els seus llocs de treball a distància, resol les consultes rebudes i avalua in situ les condicions dels llocs de treball al domicili dels treballadors que ho necessitin.
Col·laboren difonent la informació sobre els recursos disponibles per adequar els llocs en teletreball i vehiculen les consultes i els suggeriments dels treballadors, segons correspongui, cap al servei de Prevenció i/o equip directiu.
6. DESENVOLUPAMENT
No és possible establir de manera categòrica a quins llocs de treball correspon la figura de potencial treballador a distància. Els docents de secundària i el personal d'administració són els candidats més clars, però, després de l'experiència de la pandèmia per COVID-19, és evident que gairebé qualsevol treballador pot fer part de la seva activitat des del seu domicili.
La normativa vigent estableix que els treballadors a distància han d'acordar amb l'empresa la dotació i el manteniment dels equips de treball necessaris, així com l'abonament o la compensació per les despeses relacionades amb l'activitat laboral. Encara que no tenim notícia de l'existència d'una política corporativa sobre això hem d'adoptar les mesures necessàries perquè aquest treball a distància, quan existeixi, es dugui a terme amb les garanties més grans: tractar tots els treballadors de SALESIANS com a potencials treballadors a distància i oferir a tots ells l’assistència per adequar els seus llocs de treball a distància que puguin necessitar.
Però, ja abans de la llei sobre el treball a distància, el legislador havia posat limitacions a la capacitat de les empreses per interferir en el temps de descans dels treballadors obligant als empresaris a dissenyar una política interna que defineixi com s’exerceix el dret de desconnexió i a sensibilitzar els treballadors per fer un ús raonable dels mitjans tecnològics.
Així doncs, les avaluacions de risc laboral del treball a distància hauran d’incloure la posada a disposició dels equips de treball necessaris i/o la contribució amb les despeses que se’l puguin generar, el disseny de l’espai de treball i altres aspectes ergonòmics, les possibilitats de relació social, supervisió i control i el dret a desconnexió digital.
L'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix un ordre de prioritat a l'acció preventiva: abans, evitar els riscos; després, avaluar aquells riscos que no s'hagin pogut evitar. Així, el servei de Prevenció ha disposat a la seva web una sèrie d'ajudes per ajudar els teletreballadors a evitar els riscos principals:
I693 Trabajo administratiu i treball amb pantalles
I721 Pantalles de Visualització de Dades
Els teletreballadors que no puguin aplicar les instruccions esmentades més amunt o que no hagin aconseguit un resultat satisfactori podran consultar amb el servei de Prevenció mitjançant el formulari R696 Riscos del Teletreball previst per demanar les dades necessàries, incloses fotografies perquè els tècnics del sPRL puguin avaluar les condicions i proposar les adaptacions necessàries.
En cas necessari, el sPRL podrà acudir al domicili del treballador (amb l'autorització prèvia) per completar, per observació directa, les avaluacions de risc ergonòmic.
La feina té unes funcions socials innegables; l’activitat laboral proporciona múltiples oportunitats per establir relacions socials que potencien el benestar. El teletreball sol anar associat a més càrrega de treball, jornades de treball més llargues i intenses que a la feina presencial, en casos extrems una total disponibilitat del treballador. Així mateix, a la feina a distància sol faltar seguiment, acompanyament i supervisió. Per això és fonamental identificar i avaluar potencials factors de risc psicosocial i adoptar accions preventives que compensin els dèficits detectats.
L'avaluació de Riscos psicosocials dels teletreballadors s'efectua per una via doble: les avaluacions de riscos psicosocials mitjançant qüestionaris passats a tots els treballadors i l'atenció personalitzada a les possibles consultes i suggeriments. Les primeres segueixen la planificació aprovada a cada centre. Per a les segones, el sPRL disposa d'un formulari de recollida de dades (R696) a més del correu electrònic i del telèfon, permanentment actiu.
Les activitats descrites als apartats anteriors donaran lloc a la proposta a la direcció del centre afectat de les accions correctives i/o preventives que correspongui per a la seva inclusió al document R680 de Planificació preventiva i assignació de responsable, recursos i termini d'execució.
7. DOCUMENTS I REGISTRES DERIVATS
[1] Working anytime, anywhere: The effects on the world of work [ILO]
[2] F. Scandella (2021) L’avenement du téletravailleur résilient à l’ère post-Covid? HESAMag 24:29-31 (2021)