I737 Patologia vocal

1. OBJECTIU

Aquesta instrucció descriu les activitats de prevenció de les alteracions de la veu en els treballadors de SALESIANS que tenen la veu com a eina fonamental de la seva activitat laboral, fonamentalment mestres, professors i educadors socials.

2. REFERÈNCIES

2.1 DOCUMENTS INTERNS

INS-M60 Pla de Prevenció

INS-P73 Medicina del treball

2.3 BIBLIOGRAFIA ESPECIALITZADA

ISTAS Las enfermedades de la voz. Estudio sobre factores de riesgo predictivos de patologías relacionadas con la seguridad y salud de los trabajadores docentes.

3. DESENVOLUPAMENT

3.0 INTRODUCCIÓ

Sovint en diem estar afònics tot i que l'afonia és, en realitat, la pèrdua completa de la veu. Els trastorns de la veu o disfonies són força comuns entre la població general i resulten incapacitants quan la veu és peça fonamental de la nostra activitat. Hi ha molts tipus de disfonies i les etiologies (causes) són ben diverses: problemes digestius, angoixa, tabaquisme, ús excessiu i inadequat de la veu.... Actualment una sola d'aquestes disfonies es considera malaltia professional per als que usen intensivament la veu en el seu treball, els nòduls a les cordes vocals. 

El servei de Prevenció de Salesians treballa des de 2006 gestionant formació per a l'ús correcte de la veu i elaborant eines per a la detecció i classificació de les disfonies per a, amb la col·laboració de PREVINT i de les mútues d'accidents de treball, permetre la rehabilitació dels companys amb la veu trencada a causa del treball. 

3.1 PREVENCIÓ PRIMÀRIA

- El servei de Prevenció informa a tots els treballadors de nova incorporació del risc que els diferents col·lectius docents tenen de malmetre la seva veu si no en fan un bon ús i de les regles bàsiques d’higiene de la veu que cal seguir per a mantenir-la en bona salut, en particular veieu I690 La Veu.

- El servei de Prevenció disposa d’un llistat actualitzat de persones i entitats, propis i aliens a SALESIANS, capaços d’ensinistrar els treballadors sobre com fer un bon ús (impostar) la veu.

3.2 PREVENCIÓ SECUNDÀRIA

3.3 PREVENCIÓ TERCIÀRIA

En cas de difonia cal seguir el que s'indica al següent gràfic:

Qualsevol persona que pateixi una afonia ha de dirigir-se al seu metge de família (sistema de salut pública o metge privat). Aquest pot donar-li la baixa, o no, segons les troballes a l'anamnesi i exploració mèdica. 

- Si hi ha baixa mèdica. El treballador queda a l'espera d'exploració per part del metge especialista (ORL), transcorregut el periode legalment marcat la mútua d'accidents de treball fa el seguiment del cas i el cita per a consulta amb el seu propi especialista per a diagnosi i tractament.

- Si no hi ha baixa mèdica, i pot seguir treballant. El treballador espera que el citin per a visita amb l'especialista per a diagnosi i tractament.

- Si no hi ha baixa i el treballador continua amb problemes de veu més de set dies, el treballador informarà d'equesta circumstància al seu administrador qui, de la seva banda, ho demanarà al servei de Prevenció de Salesians. A petició del sPRL la mútua citarà el treballador per a consulta amb el metge especialista ORL per a diagnosi i tractament.

En qualsevol dels dos casos el paper dels especialistes és clau doncs són els únics que poden diagnosticar nòduls de les cordes vocals, l'únic tipus de disfonia que es considera malaltia professional. Així, en cas de nòduls el cas haurà de passar a la Mútua d'Accidents de Treball. Per a la resta de patologies serà el metge de família i l'especialista al que aquest derivi qui es cuidaran del tractament fins a la curació.

Per a qualsevol dubte sobre el procediment a seguir, consulteu amb el servei de prevenció de Riscos Laborals.