Tot sovint rebem consultes sobre si la llei prohibeix, o no, donar medicaments als alumnes. 

Pel que sabem, mai ha hagut cap llei que prohibís específicament a un mestre donar medicines als nens. 

Sí, que la llei estableix, entre les funcions dels professionals sanitaris qui ha de prescriure els medicaments i la majoria només es poden administrar sota prescripció mèdica. Molts, ni tan sols es poden vendre sense recepta. Si a la caixa del medicament hi ha, en un angle, un cercle, significa que és necessària la recepta per a vendre’l...però no us enganyeu, llevat dels psicotrops la majoria es venen a les farmàcies sense cap entrebanc.

El que hi havia fins ara era una instrucció del Departament d’Ensenyament a les “Instruccions per a l’inici de curs” de centres públics on es demanava que no s’administrés cap medicament.

què és medicament i què no, és un tema que mai no s’ha aclarit prou. Un antisèptic per a les ferides és un medicament? I una pomada pels cops, o per les picades de mosquit? 

Les escoles concertades no tenien aquesta instrucció però semblava aconsellable fer nostres les directrius de les escoles públiques i, si l’equip directiu així ho acordava, donar instruccions al personal per a no administrar cap medicament sense recepta. Així, les escoles que tenen una infermera en plantilla mai han aplicat aquesta limitació i han administrat medicació als infants en els termes que el Consell Escolar acordi.

El curs 2012-13, aquesta instrucció va desaparèixer i va ser substituïda per una recomanació de donar Paracetamol als nens que patissin de febre alta i fins que els passessin a recollir, en qualsevol cas amb el consentiment per escrit dels pares. Està clara la intenció de l’administració de no mantenir nanos amb febres molt altes arraconats a l’escola durant diverses hores fins que els pares els passin a recollir. Acompanya la instrucció amb una circular de la Societat Catalana de Pediatria en el mateix sentit. No em consta que aquesta instrucció s’hagi enviat a les escoles concertades. 

Algues escoles concertades, però, han fet una lectura intel·ligent d’aquesta instrucció i l’han ampliat a l’Ibuprofè. Passen als pares un full on els diuen, "en cas que el teu fill tingui febre alta (més de 38ºC) com vols que actuem: ibuprofè, paracetamol o ni li doneu res".

Dic intel·ligent perquè el paracetamol (Gelocatil, Apiretal, Termalgin...) és un antipirètic i analgèsic (combat la febre i el dolor) vàlid però no apte en determinats casos (insuficiència hepàtica). Per contra, l’ibuprofè (Dalsy, Espidifen, Junifen...) és un antiinflamatori no esteroideu amb efectes antipirètics i analgèsics. El seu mecanisme d’acció, diferent a l’anterior, el fa especialment útil per a casos que el dolor té origen inflamatori (traumatismes, dismenorrea –regles doloroses-, dolor muscular, dolor dental). És tolerat bé per les persones amb problemes hepàtics però pot complicar dolències gàstriques. Per a uns serà indicat el paracetamol, per a altres l'ibuprofè, per a la majoria és vàlid qualsevol dels dos. Són els metges els que ens indicaran què és millor per a cada infant.

La diferent via d’acció i la manca d’interaccions fa que, en casos de febre molt alta molts metges superposen els dos tractaments i en comptes de donar un o altre medicament cada 8 hores en dónen alternativament un i altre cada 6h. Així, abans que baixi l’efecte de l’un l’altre ja està actuant. 

Podeu accedir aquí a les instruccions de la Conselleria i dels pediatres.